revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 1 C

M

Y

CM

núm. 3

MY

CY CMY

K

Revista Semestral

juny 2006

petjades petjades

Composición

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 2 C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

petjades edita Protectora d'animals

Crtra. de Caldes, Km. 24.2 - 08202 Sabadell - Apt. Correus 324 Tel: 93 726 72 27 [email protected] www.protectorasabadell.org Horari : de dilluns a dissabte de 15 a 18 h. Diumenges i festius de 11 a 14 h. coordinació: Narcís Sirvent redacció: Montse Bueno col·laboracions: Aida Gallego, Claudia Matheja, Ester Ferrer, Laura Gómez.

disseny gràfic: Marta Riudavets, Ariadna Albareda i Quim Mirabet

CACTUS DISSENY

ptge. edgardo ricetti, 8 / 08208 sabadell / t.937 243 934 [email protected] / www.cactus-disseny.com

tiratge: 1.500 exemplars Aquesta revista ha estat completament autofinançada per la pròpia publicació. Agraïments a: articulistes, col.laboradors, disseny gràfic, socis, anunciants, voluntaris i som-hi.

sumari editorial 3 socis 4 actualitats 5 reportatge 6,7 vols adoptar-ne un? 8,9 habitants de la protectora 10 donar a conèixer la lliga 11 animals adoptats 12,13 festa animal companyia 14,15 actualitats 16

VOLUNTARIS DE LA PROTECTORA

Laura Amador, Alicia Artero, Emília Calatayud, Diego Conesa, Noelia Cuadros, Ana Cumillas, Jordi Expósito, Ester Ferrer, Aida Gallego, Marina Gallifa, Mayte García, Sònia García, Yésika Garrido, Iolanda Gil, Laura Gómez, Patty Gómez, Bienve González, Nati González, Paqui González, Adela Gracia, Montse Izquierdo, Gemma Jerba, Claudia Matheja, Esther Medina, Francesc Minguell, Eva Nieto, Alex Pacho, Judith Perea, Lluís Pont, Sergi Sanz, Narcís Sirvent, Glòria Verdaguer, Magda Vilanova.

COL·LABORADORS

Ariadna Albareda, Montse Bueno, Maribel Rodríguez, Abel Sellarés, Miquel Tres.

na ura clínica veterinària Ctra. Barcelona, 200 08205 Sabadell Tel: 93 710 27 47

Medicina interna Cirurgia general Neurologia Neurocirurgia Geriatria Homeopatia Perruqueria canina Botiga de complements Servei a domicili

2

Composición

GRAU INSTAL.LACIONS I REPARACIONS, S.L. Instal.ladors autoritzats Regs per asperció i degoteig Reformes en general Calefacció i A.C.S. Aire acondicionat Treballs verticals Lampisteria Electricitat PUBLICITAT Gas C/Antoni Cusidó, 6-C Sabadell 08208 Tel. 93 716 17 28 Fax. 93 716 07 06

[email protected]

PUBLICITAT Es fa saber que totes aquelles botigues, empreses o professionals que desitgin inserir algun anunci

a les pàgines d’aquesta publicació, poden adreçar-se al e-mail: [email protected] i se’ls faran arribar les corresponents tarifes.

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 3 C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

Editorial Vacances i animals de companyia Amb l’arribada del bon temps, el refugi experimenta la seva major taxa d’ocupació. El número d’abandonaments augmenta sensiblement en aquesta època, és un fet que es repeteix any darrera any, i els responsables de la protectora ho sabem molt bé. Quin és el motiu d’aquest increment? És ben senzill, hi ha famílies que quan decideixen anar-se’n de vacances no saben què fer amb el seu gos o gat. Aquesta és una de les conseqüències de l’adquisició compulsiva d’animals de companyia: veiem un cadell preciós a un centre comercial, o pensem que regalar un gosset al nostre fill és una bona idea, o trobem algú pel carrer que reparteix cadells perquè la seva gossa ha parit i només se’n pot quedar un... I quan toca fer vacances, l’animaló ha multiplicat la seva mida inicial i resulta que no sabem on col·locar-lo. En realitat tenim vàries opcions. Si decidim que el nostre amic ens acompanyarà, cada vegada és més fàcil trobar hotels, cases rurals i càmpings on s’admeten animals de companyia. Si a on anem no el podem portar, ens queda el recurs de deixar-lo a una residència d’animals, el cost de la qual haurem d’incloure en el pressupost de les nostres vacances. Catalunya és la segona comunitat autònoma en nombre d’abandonaments, amb més de 13.000 durant l’any 2005, una xifra que únicament és superada per Andalusia. És aquesta una dada preocupant que no em fa sentir precisament orgullós de la societat de la qual formo part. Cal un canvi de mentalitat respecte als animals. Potser no són persones, però tampoc són un objecte que podem agafar quan en tenim ganes i deixar quan ens en cansem. A les persones que es proposen abandonar el seu animal de companyia els hi diria que no saben el què es perden. I que es plantegin com es sentirien si algun dia es troben tan desemparats i rebutjats com els animals que ingressen al nostre refugi. Narcís Sirvent

!

Avís

Cada població té la responsabilitat civil de fer-se càrrec dels animals que es puguin trobar dins del seu terme municipal. Segons s'indica a la Llei de Protecció dels Animals (3/88 de 4 de març).

Donacions

Es pot contribuir a la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell de forma monetària o bé facilitant alguns materials que habitualment resulten imprescindibles pel benestar dels animals. Així doncs, podeu donar-nos pinso, mantes i roba d’abric, diaris, material de neteja, corretges, determinats medicaments i llaunes especials per cadells (Hills A+D). Poseu-vos en contacte amb nosaltres i us direm quines són les nostres necessitats en cada moment. Podeu adressar-vos a l’Ap. de Correus 324 de Sabadell o al e.mail [email protected], ens comuniqueu les vostres dades i ens posarem en contacte amb vosaltres.

Telèfons d'utilitat

Llibres recomenats

RECOLLIDA DE GOSSOS I GATS PERDUTS AL CARRER: Policia Municipal Cos d'Agents Rurals (Generalitat/Diputació)

tel. 092 i 93 745 32 61 tel. 93 561 70 00 fax. 93 574 16 95

"Guia para viajar con animales 2006" de Affinity, Ediciones Viena. (T. 93 453 55 00 [email protected])

RECOLLIDA D'OCELLS, TORTUGUES, ETC.: Recollida de Fauna Salvatge. Centre de recuperació Torreferrussa Recollida de rèptils

tel. 93 574 00 36 tel. 93 772 63 96

DENÚNCIES: Departament de Ramadería i Pesca Mossos d'esquadra

tel. 93 304 67 00 tel. 93 727 62 30 3

Composición

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 4 C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

SOCIS Crematori

GRÀCIES AL SERVEI DE CREMATORI Quan el nostre ésser estimat mor ho passem molt malament i la veritat és que l’últim que volem és estar per tràmits. Quan mor un ésser humà, l’empresa per la qual treballem dóna per suposat, i si ella no ho fa tenim la capacitat de poder fer-ho valer nosaltres mateixos, que necessitem d’un temps per disposar i arreglar les coses de la millor manera. No obstant, quan el qui ens deixa és un ésser no humà no trobem, en general, tan bona disposició. Potser es tracta d’incomprensió o de que simplement no hem arribat al punt de civisme que algun dia assolirà la nostra societat. Sigui como sigui, normalment tot es fa encara més feixuc. Els veterinaris et dónen l’oportunitat de fer-se càrrec del cos sense vida del teu company, però moltes vegades es té la necessitat personal d’afrontar el procés fins al final i decidir com i de quina manera es vol que l’animal deixi d’existir físicament i amb quina dosi d’intimitat es vol enfrontar. Diuen els experts que tota pèrdua precisa d’un dol, més o menys llarg i dolorós depenent del grau de implicació que es tingués amb qui desapareix, però aquest procés no té perquè ser més complicat ni menys digne quan es tracta d’un membre de l’espècie animal. És per això que agraeixo a la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell que em donés l’oportunitat d’acomiadarme del meu gat de la manera que jo vaig desitjar perquè em va fer un bé que va anar molt més enllà de merament ajudar-me a cobrir un tràmit. Montse (Sabadell)

Assamblea anual

Davant de noticies d’origen dubtós aparegudes als mitjans de comunicació, la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell fa saber a tothom que disposa d’una eina com és l’assemblea general de socis, amb caràcter anual, que permet resoldre qualsevol dubte existent en relació al funcionament tant intern com extern de l’entitat.

PARTICIPA!! La revista Petjades agrairà les col·laboracions escrites i fotogràfiques que aportin els lectors, tant si són professionals (veterinàris, educadors, cuidadors, docents..) com si són particulars: [email protected] o apartat de correus 324 de Sabadell

Institut d'Estudis Aplicats C. Vallès, 42 baixos dta. 08201 Sabadell Tel. 93 727 69 54 Mòbil 696 509 879

Especialistas en todo tipo de zapatos de baile y gimansia

CURSOS PROFESSIONALS:

Perruqueria canina Auxiliar de veterinari - Tècnic veterinari Ensinistrament caní - Etologia (psicologia canina i felina) Auxiliar veterinari eqüestre - Tècnic ferrador de cavalls 4

Composición

Paseo Espronceda, 84 (Creu de Barberà)08204 SABADELL Tel./Fax 93 710 56 93

www.donpepitobaile.com

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 5 C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

ACTUALITAT Fira d’entitats

La Lliga Protectora d’Animals va participar a la cinquena edició de la Mostra d’Associciacions de Sabadell per tal de donar a conéixer, una vegada més, la tasca que dia a dia porta a terme l’organització. Els voluntaris van assistir-hi acompanyats de varis gossos en adopció del mateix refugi.

Per primera vegada

Enguany s’ha participat per primera vegada a la tradicional desfilada que s’organitza en motiu de la festivitat de Sant Antoni Abad. La delegació de la lliga protectora, que va encapçalar la comitiva, va constar d'un grup de voluntaris que, entre tots, duien set gossos de tots tamanys procedents del refugi.

Neix el grup de xerrades

Un grup de voluntaris de la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell s’ha organitzat per tal de desplaçar-se amb gossos del refugi fins a diferents entitats de la ciutat, per ara s’han visitat les seus de AVAN, XAMBA i CIPO, amb l’objectiu de difondre la tasca que porten a terme els voluntaris vinculats a l’entitat i detallar en què consisteixen les activitats que es desenvolupen, tant dins com fora de les seves instal.lacions. Així mateix, s’aprofita la sortida per explicar la cruel problemàtica derivada de l’abandonament d’animals.

Passejada

El passat dissabte dia 22 d’abril es va organitzar la primera sortida oficial de gossos de la protectora al Santuari de la Salut. Per dur a terme l’activitat, que va ser considerada d’èxit rotund per la organització, es va comptar amb l’assistència d’aproximadament 15 voluntaris que van acompanyar un total de 11 gossos.

Sant Jordi

Tot i la situació poc estratègica del stand de la Lliga Protectora d’Animals en motiu de la festivitat de Sant Jordi, a l’Eix Macià de Sabadell, el balanç de la jornada va ser positiu per l’entitat donat que es van vendre totes les roses i nombroses semarretes serigrafiades amb el disseny d’enguany.

5

Composición

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 6 C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

REPORTATGE Viajar con un perro: odisea o placer Francesc Minguell, veterinari

Siempre me ha interesado estudiar las relaciones hombre–animal y me ha gustado ver el mundo a través de los animales. De hecho, tanto en mi vida familiar como profesional siempre he tenido animales de compañía a mi lado. Mi otra gran pasión es viajar y he realizado muchos viajes acompañado por alguno de mis perros o gatos. Resulta curioso viajar con un animal de compañía y ver las reacciones que éste provoca en las personas con las que te vas cruzando. Para las familias que convivimos con animales de compañía, planificar las vacaciones tiene una complicación añadida. No es una tarea fácil. En nuestro país viajar con ellos no es nada cómodo, parece que todo está montado para que desistas y dejes a tus animales en casa. Se considera todavía que viajar con un animal es una rareza, un esnobismo, una tozudez o que simplemente son ganas de complicarse la vida. Y no me refiero únicamente a viajes largos, sino también a un día festivo o a un fin de semana.Además, he observado como las dificultades con las que muy a menudo nos encontramos aquí se convierten en facilidades cuando te dispones a viajar por otros países de nuestro entorno europeo. Experiencias agradables En Francia, en la Costa Azul, quizá la zona más turística y elitista del país, existen playas preciosas en las que está permitido acceder con perros, por descontado atados y acompañados de sus dueños. Es chocante ver como, bajo muchas sombrillas (una de cada cuatro en algunas zonas), hay un perro a la sombra, que algunas personas se bañan con su perro, y que, tras varios días de esperar pacientemente a ver si ocurre algo, ¡no se desencadena ningún conflicto! Es una verdadera maravilla poderte bañar en el mar con tu perro sin que nadie te llame la atención y sin que te miren como un “bicho raro”. En un precioso pueblo medieval francés, en la plaza más céntrica, entramos en la terraza de un restaurante: -¿Hay algún problema para poder comer aquí con el perro? -Ningún problema, pueden ustedes elegir la mesa libre que deseen. Acto seguido acude un camarero con un bebedero lleno de agua y lo coloca junto al perro. Al ver al perro agradecido que menea su rabo y degusta el agua recién servida se dirige a nosotros con cara de satisfacción: -Bien..., y ahora vamos a ver qué desean los señores para comer. En un hotel holandés en el que sí admiten perros se podía leer: “Aquí admitimos perros porque no se limpian los zapatos con las colchas o las toallas; no se llevan las cucharillas ni los ceniceros y, además, suelen venir con familias muy agradables.” En el Reino Unido a los animales se les trata muy bien, a los latinos nos llama mucho la atención que las ardillas, en los parques londinenses, se acerquen a las personas en busca de comida y se dejen tocar. También nos sorprende pasear por una ciudad como Londres, con sus enormes parques con superficies amplísimas de césped verde, en las que puedes encontrar personas de cualquier procedencia, muchos perros acompañados de sus dueños, todos muy bien educados y ninguna caca. Alguien me dijo: “Debe de haber muchos pipicanes”. La verdad es que no los ví, pero sí observé que todos los dueños de perros recogían las deposiciones de su animal de compañía y las depositaban en unos recipientes destinados para ello. Pregunté a una típica “lady” inglesa: -¿Me puede usted decir si hay zonas habilitadas para que puedan defecar los perros? -¡Oh señor! los perros pueden hacerlo donde quieran, pero si usted olvida recoger “el regalito” la multa asciende a 360 euros. Las únicas zonas prohibidas son los parques infantiles, en los que no se les permite entrar, pero no hay solamente un cartel indicador, sino que todos los espacios destinados a los niños son recintos cerrados, vallados y con algún sistema en los distintos accesos que impide la entrada a los animales o que es disuasorio para que los propietarios los hagan entrar. Bien un torno, un firme con paso canadiense (enrejado cuadriculado que los perros no pisan), o una puerta giratoria o basculante. ¿Qué ocurre en España? En nuestro país, mientras por un lado se promueve y se estimula la tenencia responsable del animal de compañía, por otro lado se castiga a los que tienen animales educados, no permitiéndoles viajar con ellos o poniéndoselo muy difícil. De esta manera, se incentiva el hastío por tener animales y se fomenta el abandono o las conductas poco responsables como dejar al perro dentro del coche. A menudo, los propietarios responsables de perros se preguntan: si mi perro vive con nosotros todo el año, ¿cómo lo voy a dejar un mes en una residencia sin vernos? Además, a nosotros nos gusta disfrutar de su compañía, nos gusta compartir con él las excursiones, los paseos, los juegos... ¿No debería ser esto un derecho?, ¿por qué me tengo que ver privado o condicionado para ir a todos sitios con mi perro si está muy bien educado y no crea problemas a nadie? ¿Qué ventajas tenemos los que tenemos a nuestros perros educados, bien socializados, vacunados, limpios, desparasitados, identificados con microchip y censados?¿Está prohibido ir a la playa con un perro en todas las playas de España?¿Por qué está prohibido también que se bañen en los ríos, y, si no está prohibido, por qué los guardas te llaman la atención?¿Por qué está mal visto incluso que pasees con tu perro por un parque natural, o que hagas senderismo y el perro te acompañe? ¿Por qué en la mayoría de las casas de turismo rural no admiten familias con perros?¿Por qué algunos campings españoles no sólo no admiten acampar con perro, sino que no permiten ni entrar de visita con un perro? Si vas con tu perro, ¿no puedes entrar en ningún restaurante?, ¿te han de tratar en todos ellos como si fueras a hundirles el negocio? A las personas que dicen no gustarles los animales, lo que en realidad no les gusta son los perros mal educados. Pero, ¿por qué castigamos también a los bien educados? En el restaurante En este tipo de locales está sistemáticamente prohibido el acceso a los animales de compañía.Tras volver de unas vacaciones por La Rioja y País Vasco, unos clientes comentaban indignados: “A nosotros, con lo que nos gusta comer bien y no hemos

6

Composición

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 7 C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

REPORTATGE podido ir a ningún restaurante, sólo permiten la entrada a los perros en las hamburgueserías”. Tienen dos malteses muy educados que no sobrepasan los tres kilos, ¿cree alguien que hubieran molestado mucho en algún restaurante? En la playa Está prohibido el acceso con perros a todas las playas de España. En algunas hay cierta permisividad y en las zonas de rocas ésta es mayor. En este caso es preciso comentar que los perros no orinan dentro del agua y los que están educados esperan a salir de la arena para hacer sus necesidades. ¿Quién puede levantar la mano y decir que nunca se ha orinado en el mar?, ¿alguien ha visto a un perro enterrar colillas en la arena o dejar los preservativos usados o los pañuelos de papel en la arena? Así pues, ¿qué es lo que provoca que nuestras autoridades prohíban el acceso de los perros a todas las playas? Turismo rural Si consultamos una guía o una página Web de turismo rural, podremos comprobar que, en la mayoría de alojamientos (alrededor del 80 por ciento), no está permitido el acceso a familias con animales de compañía. En un alojamiento de turismo rural en La Rioja, cerca del Monasterio de Valvanera, nos prohibieron la entrada con el perro: “A ver si va a venir la Guardia Civil y nos cierra el hostal”. ¿La Guardia Civil cierra hostales porque vea un perro educado con su familia alojado en él? Seguramente que la "benemérita" tendrá otros quehaceres más urgentes e importantes. En el hotel Frente a la evidencia y a las numerosas peticiones, cada día son más numerosos los hoteles que admiten animales de compañía y que cada vez están más convencidos de que el tipo de turismo “familia con animal de compañía” no sólo no es problemático, sino que, por norma general, se corresponde con un tipo de personas respetuosas con los demás, a los que podríamos incluir en los de “viven y dejan vivir”. Transportes públicos En autocares y autobuses urbanos está prohibido. En numerosos trenes está prohibido y en otros los impedimentos son enormes, el importe del billete se establece según el peso y la tarifa de “paquete exprés” (¡qué sensibilidad para catalogar a nuestros queridos amigos!) y depende de la amabilidad del señor revisor que puedas hacer todo el viaje de una vez o que debas bajar en cualquier apeadero si éste así lo decide. En avión puede viajar como “equipaje de mano” si la suma del perro más el transportín pesan menos de seis kilos. Si se excede esta cantidad, éste deberá viajar en la bodega y será facturado con tres horas de antelación. En los barcos parece ser que las cosas están cambiando para bien en nuestro país, gracias a que desde hace unos años son muy numerosas las denuncias interpuestas por ciudadanos del norte de Europa que tienen como destino las Islas Baleares. Tras atravesar el continente en automóvil con el perro y llegar a Barcelona o Valencia sin ningún problema, observaban como la compañía de transportes marítimos alojaba a los perros en unas jaulas situadas en las bodegas del barco, sin ventilación, con exceso de calor y respirando el CO2 de los automóviles. A pesar de las quejas cada año se producían varias muertes de perros. Aunque ahora viajan en zonas mejor ventiladas, parece ser que la amabilidad y el cariño hacia los perros no es la norma entre los empleados de la empresa. Viaje en automóvil En las áreas de servicio de las autopistas o en las áreas de descanso de nuestra red de carreteras no existen zonas destinadas a nuestros animales. Por lo tanto, deben esperar en el interior del coche mientras paramos en algún bar o restaurante. C a d a año mueren demasiados perros asfixiados dentro de los coches. Un automóvil al sol alcanza temperaturas en el interior semejantes a las de un horno (a pesar de estar a la sombra, el sol gira y en pocos minutos puede estar ubicado a pleno sol). Transporte de animales urgente El precio de este tipo de servicio privado quizás no esté al alcance de todos los bolsillos. A menudo, el precio del viaje del perro supone bastante más del doble del precio del billete de su dueño. Realmente, ¿alguien piensa que una familia viaja con un perro agresivo o peligroso, lo lleva en el coche, va al restaurante, al hotel o a una casa de turismo rural? Y, en el caso de que así fuere, ¿no se le puede multar?, ¿no se le puede a esa familia impedir el acceso? Hemos de suponer que las normativas existentes se deben a que en conjunto no somos lo suficiente educados como para que se permita a las personas educadas y con perros educados ir a la playa, al restaurante, viajar en tren, en autocar… ¿Qué hace falta en nuestro país para que se acepte la presencia de perros educados en lugares públicos?, ¿por qué todas las normativas son sólo punitivas y prohibitivas? A todas luces, se intuye que las autoridades creen que hay más perros mal educados que bien educados y por ese motivo se les trata a todos con normas prohibitivas. Puede que lo conveniente sea invertir esa relación y lograr que haya más propietarios con perros educados o quizás hará falta que algún político de primera fila pierda la vergüenza a proclamar que a él también le gustan los animales de compañía y que él también comparte su vida familiar con alguno de ellos. A él le invito a que viaje con su animal de compañía y vea las dificultades con las que se encontrará. Asimismo, a este precursor alto cargo público audaz y temerario le podríamos dar alguna idea (la imaginación no es una virtud frecuente en los políticos). Por ejemplo: impartir cursos de educación para propietarios de perros en los que, a aquellos que obtengan el aprobado, se les otorgue un “carnet de perro bien educado” o un “permiso de buen ciudadano”, el cual les daría algunas ventajas como la posibilidad de ir al restaurante, a la playa, viajar en transporte público, utilizar los espacios destinados a los perros en nuestras ciudades… Cambiar los típicos carteles que rezan “perros no” o “prohibido perros” por “perros educados sí” o “se admiten perros educados”. De esta manera, se animaría a los propietarios de perros a tenerlos bien educados y se marginaría a los que nos hacen la vida imposible y nos dan mala fama. A un perro o a un propietario que da muestras de agresividad o de falta de civismo, además de multarle, se le retiraría el “carnet de buen ciudadano” y se le impediría acceder a los lugares donde sí pueden entrar los perros bien educados. De este modo, también premiaría a los propietarios de perros que sí se preocupan de sus perros y les vacunan, les desparasitan, les tienen identificados con microchip, les mantienen limpios y, además, les educan bien. Blat, cuando va de viaje, tiene un espacio en el portaequipages para que las maletas no le molesten.

7

Composición

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 8 C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

VOLS ADOPTAR-NE UN?

ref: 1289 bitxo

ref: 1286 lobezno

ref: 1287 bruna

ref: 1285 fleken

ref: 1281 indi

ref: 1288 tigret

ref: 1287 duch

ref: 1177 - 1178 puça i petardo

ref: 1181 poncho

ref: 1284 kitty

ref: 1280 rovelló

ref: 1282 bigotis

ref: 1278 monna i tete

ref: 1183 ludde

ref: 1269 fliuflu

ref: 1186 bala

8

Composición

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 9 C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

ref: 1231 blau

ref: 1188 mitjons

ref: 1226 mel

ref: 1184 saüc

ref: 1173-1174 blak i kalb

ref: 1185 fura

ref: 1205 llampec

ref: 1196 sosi

ref: 1274 eka

ref: 1187 tutankamon

ref: 1203 ross

ref: 1201 rei

CLIÍNICA VETERINÁARIA DEL CENTRE

Perruquería canina shark & nuba group

Baldiri Reixac, 8 08206 Sabadell Tel. 93 716 60 91 [email protected]

De Dill a Div: de 10 a 20.30h, obert al migdia. Dissabte: de 10 a 14.30h. Hores de visita convingudes. C.Colom, 53 08201 Sabadell Tel. 93 727 28 37

BREMEN veterin÷÷aria

Hospital 24h. c.Josep Tarradellas, 20 t. 93 723 65 91 Consultori, botiga perruqueria c. Ovidi, 37 t. 93 723 68 56 9

Composición

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 10 C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

habitants de la protectora El cau dels gats Tot i que ho tenen difícil a l’hora de sortir de les instal.lacions i poden participar a ben poques de les activitats que s’organitzen des de l’entitat, la lliga protectora també acull gats. El número d’adopcions entre aquests animals és menor que en el cas dels gossos, però aquest fet no té res a veure amb la seva capacitat de donar i rebre afecte, que és molt gran. L’espai on habiten els gats és molt particular. Es tracta d’un recinte vallat que està dividit en una part coberta i en una altra que és a l’aire lliure i els permet gaudir, sobretot, del bon clima a la primavera i l’estiu. La zona coberta està habilitada amb troncs, prestatges (amb coixins), mantes i capses perquè puguin trobar un lloc on dormir, sentir-se recollits, amagar-se o, simplement, jugar. Així mateix, el perimetre del pati els permet voltar al seu aire i establir els seus particulars vincles afectius. Aquest tipus d’animal, que es caracteritza, entre moltes altres qualitats, per la seva higiene, tendeix a tenir un racó molt concret on poder fer tranquil.lament les seves necessitats i aquest és un aspecte que tenen molt clar i respecta molt la comunitat gatuna que passa una part de la seva vida entre les parets de la lliga protectora, tot esperant que alguna familia es decideixi a adoptar-los.

Petra

Triqui

Manuela i Lola al fons

RESTAURANT "EL CIERVO"

HOTEL URPI ***

Avda. 11 de Setembre, 40 08208 SABADELL (BCN)

CLINICA VETERINARIA

C. Barcelona, 26-28 08211 CASTELLAR DEL VALLÈS Tel. 93 714 47 59 Tel.Urgències (24h.) 689 67 50 28 HORARI:

de 10 a 2 i de 5 a 9h. Dissabtes de 10 a1 i de 5 a 8h.

10

Composición

Hotel: Tel. 902 31 31 34 Reservas: Tel. 93 723 54 19 Fax. 93 723 35 28

Menjar i tapes al teu gust i amb molt de gust. C. Roger de Flor, 154 93 712 32 64

www. hotelurpi.com e-mail: [email protected]

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 11 C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

donar a conèixer la lliga Secció de manteniment Mantenir les instal.lacions de la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell netes i en condicions acceptables és una tasca dura que requereix d’una gran constància i responsabilitat. L’equip de manteniment de l’entitat, que es distingeix pel seu entusiasme i amor pels animals, és l’encarregat de que els nombrosos animals que arriben a la protectora perquè s’han perdut o bé perquè han estat abandonats puguin ser correctament atesos i visquin aquest periode de la seva existència el millor possible. Emilia Calatayud és la persona encarregada de coordinar un eficient equip de persones. Quina és la tasca de l’equip de manteniment de la Lliga Protectora d’Animals? La nostra tasca consisteix esencialment en netejar els patis; procurar que no falti menjar ni aigua pels animals; desparasitar les gàbies, sobretot de cara a l’estiu; vigilar els gossos per evitar, per exemple, baralles entre ells, i mantenir les instal.lacions netes en general. De tota manera, ens agradaria comentar que, tot i que des de l’equip de manteniment procurem donar afecte als animals que cuidem, ells necessiten que l’afecte els hi sigui proporcionat per persones que els integrin a la seva vida quotidiana, respectant-los i estimant-los. Quantes persones hi treballen i com es reparteixen la feina? Bé, aniré anomenant les persones que formen part de l’equip de manteniment i explicaré quines són les seves tasques. En José s’encarrega de la neteja i l’alimentació dels gats; en Ginés neteja els patis i controla el menjar i l’aigua dels gossos, i en Francisco, que ajuda en la neteja dels cadells i de les gàbies, a més porta a terme el manteniment de les instal.lacions i dóna suport als seus companys. Per altra banda, la Clara es dedica a la neteja del quiròfan i l’oficina, ajudant també en el que calgui. De fet, encara que cadascú té la seva tasca, depenent del volum d’animals que hi hagi en cada moment, tots hi posem el coll. La Montse recepciona les trucadas i canal.liza les demandes de la gent. Els dijous la relleva la Glòria, que a més pela y renta els animals, i els caps de setmana la substitueixen la Bienve i el Lluis. La Judit s’encarrega de la part més tecnològica. És qui pren una fotografia dels animals que arriben a les instal.lacions i n’introdueix les dades a l’ordinador, i qui fa d’ajudant dels veterinaris. Els caps de setmana rebem l’ajut d’en Manuel, que es dedica a netejar patis, substituïnt al José i al Ginés, quan ells tenen festa. Hi ha gent que treballa a horari complet i d’altres que s’apropen a les instal.lacions sempre que poden. Per últim, jo em dedico a reparar material de la protectora; conduir el vehicle que es té per fer tot tipus d’encàrrecs, des d’anar a trobar gossos abandonats fins a recollir el pinso pels animals, passant per comprar tot el que sigui necessari, i coordino el conjunt de les tasques de manteniment. També recollim els animals de les clíniques veterinàries per tal de dur-los al crematori. Com prenen contacte amb la protectora i des de quan hi col.laboren? Vàrem prendre contacte amb la protectora degut al nostre amor pels animals. Cal que quedi constància de que la nostra és una tasca molt dura que, sens dubte, si no fós per aquest profund sentiment cap als éssers que cuidem, no seria possible portar-la a terme. Treballem faci el temps que faci, sigui festiu o no,...perquè es tracta d’una tasca que no es pot deixar de fer. Quina és la feina més gratificant? Més que una tasca concreta, jo diria que el més gratificant de la nostra feina són les festes que et fan els animals. Com creuen que es podrien millorar les actuals instal.lacions? Amb l’ajut de gent que es distingeixi per la seva constància i responsabilitat. Pels que volen col.laborar des de l’exterior és important que sàpiguen que, tot i que hi ha una serie de necessitats habituals, és important preguntar què fa falta en cada moment concret.

Secció de manteniment acompanyada de l’equip de veterinaris i ajudants.

Emilia Calatayud durant l'entrevista

11

Composición

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 12 C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

animals adoptats Quan l'edat no és un impediment

En aquesta edició d’animals adoptats a la protectora presentem animals adults (de més de cinc anys) que, tot i la seva edat, han trobat una llar. Tots ells es distingeixen per ser molt agraïts i per tenir un excel.lent comportament.

Bula

Hola a tots, us faig arribar fotos del periple de la tragona. Ja està instal·lada a "ca nostra" i s'està guanyant a tot el personal. Només tinc problemes amb un mascle una mica burro, que creu que li pendran el lloc.... Ens en sortirem, amb paciencia i dedicació. Li han tret els punts i dilluns passa per la pelu. Tins ganes de veure de quin color és realment... Ara sembla una mofeta (més per la pudor que per altra cosa). Estem convençuts d'haver fet el correcte per la Bula i per nosaltres mateixos i us n’informaré tant com vulguis. No em molesta gens que facis un seguiment, ja que en aquest cas està totalment justificat. Us prego feu arribar salutacions a la Judith. És encantadora i es va portar de maravella. Afectuosament,Jaume

Pua

Hola a tots! Què tal? Suposo que molt atrafegada perquè he vist que teniu alguns gossets amb problemes a la protectora. Espero que tot es solucioni! Us recordeu de la Pua? Je, je,... Està molt canviada! Li ha crescut pèl nou d’ençà de la rapada que li vam fer l'estiu. Ara sembla un núvol de cotó amb potes. Cada cop que la porto a fer la revisió al veterinari em diu que està millor. Els quistes els té controlats, es pren unes pastilles per la cadera que fan que els lligaments s'enforteixin perquè li feien una mica de mal; les dents les té bé, i les catarates no van en augment. La única cosa és que s'ha engreixat una mica massa, cosa que es culpa meva, però ara ja li raciono el menjar. El tema de la incontinencia també està controlat. Li hem comprat un piló de coixins i és super feliç. El que més li agrada es dormir als seus coixins. També s'ha acostumat a que quan tu t'asseus al sofà, ella et plora fins que no la hi deixes pujar. I un cop l'has pujat, ja no vol baixar!! I s’hi queda a dormir. Ha fet molts amics, tot i que és una mica esquerpa, i li agrada molt anar a passejar. L’hem de treure amb morrió perquè es menjava totes les coses de terra i li agafaven cucs...Et passo una foto de la Pua amb la meva mare. Petons!

Estrella

La adoptamos el día miércoles 17 de agosto. Se llama Estrella y nos la dieron recién operadita. Tiene 9 años. El primer día lloró un poquito y mi hija la dejó dormir en su habitación. El segundo día, cuando ya se encontraba mejor, yo estuve indispuesta todo el día y, por la tarde, subió a mi habitación y me estuvo lamiendo la mano hasta que consiguió subirse en mi cama y colocar su cabezita sobre mis pies. Así estuvo toda la tarde sin moverse. El domingo llegaron mis sobrinos, con 3 y 4 años, que querían jugar con ella y Estrella escondió el morrito y medio cuerpo debajo la mesa camilla, quedando el trasero al descubierto, como si nadie la viera. Es muy cariñosa.

TONA (9 anys) adoptat per Laura Gómez

12

Composición

ESTRELLA

CLETA (10 anys) adoptat per Mayte García LUR (9 anys) adoptat per Ohiane

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 13 C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

Juanito

El Juanito té 10 anys, però només fa uns mesos que està amb nosaltres. Jo tenia una gata petita “la Maca”, que algú se la va trobar pel carrer i me la va donar (Rosa moltes gràcies), però en volia un altre perque es féssin companyia.Tenia clar que volia un gat, i tenia clar on n’hi havia esperant que algú els volgués adoptar. A la protectora hi ha gossos, però tambè hi ha un munt de gats esperant a que algú pensi amb ells. No cal veure’l créixer per estimar-lo, us puc assegurar que amb aquest període de temps el lligam que hi ha entre les dues parts és enorme. Realment es fan estimar! El Juanito és un gat de constitució grossa, ara pesa 7 kilos, el pes inicial amb que va arribar a la protectora. Només va estar 3 setmanes, però va havern’hi prou perquè perdés gairebé la meitat de la seva massa corporal, passant a pesar 4 kilos. Això ho diu tot, quan un animal acostumat a que el cuidin tota la vida es troba de la nit al dia que no te l’afectivitat que havia tingut fins aquell moment, es sent rebutjat. La manca sobtada d’aquella afectivitat i de petites coses del dia a dia, com demanar el mejar per sota la taula (això es nota amb el Juanito), li va suposar un trauma que va fer que perdés les ganes de menjar. Per sort, només en tornar-se a sentir que formava part d’algú, va recuperar les ganes de viure i, per tant, de menjar (ara sembla que tingui un forat a l’estómac!). Poden haver-hi mil circumstàncies perquè un animal estigui a la protectora, en aquest cas, l’àvia que el va cuidar durant 10 anys es va morir. El que realment és important és està conscienciat que a la protectora hi ha molts animals de companyia i que aquests et tornen el seu agraiment d’una manera infinita!! També donc les gràcies a la Glòria per haver-me presentat el rei de casa meva, el Juanito!!. (Mercè Ricart.)

Chuki

Os voy a contar mi historia: Un día recibí una llamada de Aida diciéndome que había una chihuahua viejecita en adopción, se la habían encontrado abandonada. Yo pienso que seguramente la habían utilizado para criar y cuando ya no les dio más beneficios pues la abandonaron. Estaba la pobrecita con una hernia y sobre todo era muy desconfiada con las personas. Parecía una piraña, intentando morder a diestro y siniestro, tenía mucho miedo e intentaba defenderse. Al cabo de dos días de operarla (la esterilizaron y le sacaron la hernia) la fui a buscar a la protectora. Cuando la ví supe que la querría mucho, la ví preciosa, ni me di cuenta de su avanzada edad, al contrario la ví como si fuera una cachorrita, uff, con ese carácter tan fuerte, pero para mi era mi bebé. Me la llevé a mi casa y le di todo el amor y cariño del mundo, poco a poco me iba cogiendo confianza y ahora es una más en la familia. Le encanta comer y se lo traga todo, desde pollo hasta lechuga o zanahoria, a ella le da igual mientras le des algo. Cariñosamente la llamamos botijo porque está un poco gordita, pero lo que yo pienso es que a la vejez viruelas. Ahora me sigue por toda la casa y siempre quiere jugar, corre por toda la casa y por el jardín, es mi reina. Yo animo a todo el mundo a que adopte a perros y gatos de avanzada edad, ya que no se merecen estar encerrados en una jaula sin amor, ellos lo necesitan más que nadie. Seguramente si nos pusiéramos en sus mentes averiguaríamos que no entienden el porqué de su abandono. Porqué despues de tantos años con su mejor amigo la gente es tan insensible, no se paran a pensar en el gran trauma que tendrá el animal. Chuqui (o Cuqui) está a salvo, yo le doy todo mi amor y dedicación y os juro que es recíproco, ella ahora me quiere con locura y hasta me defiende (…).¡¡¡Os invito a que adoptéis en general y a perritos de edad avanzada en particular!!! Necesitan urgentemente familias que los cuiden y mimen el resto de su vida. Mi Cuqui tendrá 12 años pero yo la veo y parece que tenga 2, es muy alegre y activa, y también muy obediente y educada. Para mi es muy gracioso que en una cabecita tan pequeña haya tanto razonamiento, yo lo confieso: ESTOY ENAMORADA DE MI VIEJETA CUQUI. CHUKI en la protectora

CHUKI a casa

13

Composición

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 14 C

M

Y

CM

MY

festa de l'animal de companyia Una activitat que es consolida Organitzada per la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell i amb la col.laboració de l’Ajuntament de Sabadell i les entitats Som-hi, Fundació Bocalan i Progat, la tercera edició de la Festa de l’Animal de Companyia va assolir els objectius que s’havia proposat i que es concretaven en fomentar l’adopció, concienciar sobre les conseqüències de l’abandonament i contribuir a aconseguir una bona convivència entre animals i persones. La jornada, que es va desenvolupar al llarg del matí del passat dia 21 de maig a la Pç. Doctor Robert de Sabadell, va constar de molt diverses activitats relacionades d’una manera o d’una altra amb els animals. Des de primera hora del matí i sota un sol de justicia, nombrosos sabadellencs i també persones vingudes de fora vàren poder disfrutar de l’exposició d’una selecció de les fotografies rebudes en motiu de la primera convocatòria del concurs de fotografia de la festa de l’animal de companyia. La iniciativa, dividida en tres categories (premi a la millor fotografia des d’un punt de vista tècnic, premi a la imatge més divertida i premi a la millor combinació animalanimal o bé persona-animal) va portar el lema de “El teu animal de companyia”. Aquestes fotografies s’han pogut veure al Casal Pere Quart de Sabadell coincidint amb l’exposició titulada “Vides de Gos” que va restar oberta al públic en aquest recinte entre l’1 i el 4 de juny. Així mateix, l’acte va servir per mantenir una trobada d’animals adoptats a la protectora. Per tal de poder ser identificats, els seus propietaris els hi van posar un distintiu de color blau, d’aquesta forma també es distingien dels que estaven en adopció i que en duien un de vermell. Va ser tanmateix curiós veure com aquest any hi havia alguns exemplars amb mocador blau que l’any passat el duien vermell, és a dir que han estat adoptats al llarg del passat exercici.

El guanyador millor parella nen-gos recullint el premi.

14

Composición

CY CMY

K

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 15 C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

En una plaça habilitada amb cubells d’aigua perquè els animals no patissin set i amb un stand de la protectora preparat per atendre qualsevol tipus de consulta; vendre objectes destinats a difondre l’entitat arreu (semarretes, gorres,...) o bé atendre la demanda d’inscripcions per a les diferents categories del concurs caní, els nens van poder disposar del seu propi espai per tal de d’explaiar-se dibuixant als seus amics de quatre potes. Un total de 20 voluntaris de la protectora, cadascú d’ells acompanyat d’un animal en adopció, vàren participar per dues vegades en una desfilada comentada en que les persones aplegades vàren poder posar cara i ulls a uns quants habitants de la protectora. Molt interessant va resultar l’explicació i demostració que la Fundació Bocalan va oferir a tots els aplegats. Aquesta organització, que es dedica a l’ensinistrament de gossos per tal de proporcionar ajut a les persones amb movilitat reduïda, va tenir l’amabilitat de fer una demostració de com pot ser la convivència quotidiana entre una persona i un gos educat per aquesta fundació. La última part del matí es va dedicar a desenvolupar el concurs caní, que va constar de sis categories: “el més petit”, “el més elegant”, “el més divertit”, “el més pelut”, “la millor parella avi/à-gos” i “la millor parella nen/a-gos”, premiant a tres persones de cadascuna de les categories.

15

Composición

revista 3 2006 .FH11 Wed Jun 21 14:55:23 2006

Página 16 C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

actualitat Exposició "Vides de Gos"

Des del dia 1 i fins el 4 d’aquest mes de juny, el Casal Pere Quart de Sabadell va acollir l’exposició titulada “Vides de Gos”. L’activitat, organitzada per la Lliga Protectora d’Animals de Sabadell i ideada pel professional de la fotografia vinculat al món dels animals, Miquel Tres, va tenir com a objectiu mostrar una altra visió del animals abandonats per la societat, intentant desterrar el tòpic de l’animal engabiat trist i poc sociable. 454 adults, 91 nens i 7 gossos van apropar-se fins al recinte ubicat a la Rambla de la ciutat per tal de disfrutar d’aquest interessant i educatiu recull d’instantànies. Amb les imatges exposades es pretenia fer veure que darrera de cada gos i gat abandonat (100.000 gossos el 2005 arreu d’Espanya i 14.000 només a Catalunya) hi ha diversitat, bellesa, i ganes de viure i jugar. Cada animal va ser enfocat individualment, demostrant que manté unes caracteristiques particulars que el defineixen com individu, tot i trobar-se en un entorn on resulta dificil destacar i fer-se veure. Els organitzadors de l’iniciativa no dubten que qualsevol persona que busqui un company el pot trobar entre els més de 300 gossos i 100 gats que estan acollits al refugi. Així mateix, animen a totes les persones responsables que ho desitgin a desplaçar-se fins a les instal.lacions de la protectora per adoptar un d’aquests animals que hi estan passant un temps de la seva vida, en principi com un “lloc de pas” on esperar que algú es decideixi a acollir-los com a part de la unitat familiar. L’exposició també va ser l’espai triat per tal d’exhibir els dibuixos fets pels nens durant la tercera edició de la Festa de l’Animal de Companyia i per mostrar algunes de les imatges seleccionades en motiu del concurs de fotografia organitzat en el marc d’aquesta mateixa festa. Així mateix, l’acte va servir per informar als assitents tant de la tasca que el realitza dins i fora de les instal.lacions de la lliga protectora com per difondre actituds respectuoses vers els animals i vers la societat quan es conviu amb animals.

picart Alimentem l'amistat C.Sant Nonet, 2 08458 St. Pere de Vilamajor Tel. 938 450 121 Fax 938 450 588

Composición