Recital

fet d'esperança, amor fidel i beatitud. Domine Deus. Domine Deus, Rex Coelestis. Deus Pater omnipotens. Senyor Deu, Rei celestial. Deu pare omnipotent.
154KB Größe 19 Downloads 646 Ansichten
Recital M€nica Zuzama Juan, soprano * Ross Craigmile, piano Dijous 3 de juny a les 14h Escola Superior de M€sica de Catalunya

“La veu participa doncs del naixement i de la mort, de la infantesa, de la joventut, de la maduresa i de la vellesa, de les estacions, de les fases de la lluna, del dia i de la nit, del bategar de l’home, de tot el que en diferents mesures ens fa percebre les corbes en moviment de les quals la vida ps‚quica de l’ƒsser hum„ en participa pel seu equilibri, de les que gaudeix com una llei universal d’amor que preveu la caiguda i la recuperaci…, l’ombra i la llum”. Reflexiones sobre la voz. Myriam Ali• (Trad.).

Ich stand in dunklen TrÄumen. De “Sechs Lieder” Text de H.Heine (1797-1856) Liebeslied T: J.W.Goethe (1749-1832) Mignon I: Heiss mich nicht reden Mignon II: Nur wer die Sehnsucht kennt Mignon III: So lasst mich scheinen, bis ich werde T: J.W.Goethe

C.Schumann (1819-1896)

La lune blanche. De “Le bonne chanson” T: P.Verlaine (1844-1896) Romance T: P.Bourget (1852-1935) Maig T: T.Catas€s RomanÅ de Santa Llucia T: J.M.de Sagarra (1894-1961)

G.Faur• (1845-1924)

Domine Deus. Del “Gloria”

F.Poulenc (1899-1963)

Tu che di gel sei cinta. De “Turandot” Llibret: G.Adami i R.Simoni CanÅÇ a la lluna. De “Rusalka” Llibret: J.Kvapil

G.Puccini (1858-1924)

Attente. De “Quatre instants” Text de A.Maalouf (1949) Der Sommer T: F.H„lderin (1770-1843) Em dic Joan T: L.Garc…a Olalla

K.Saariaho (1952)

R.Schumann (1810-1856) H.Wolf (1860-1903)

C.Debussy (1862-1918) E.Toldr‚ (1895-1962)

A.Dvorƒk (1841-1904)

G.Ligeti (1923-2003) L.Garc„a Olalla (1982)

Recital * M‡nica Zuzama Juan i Ross Craigmile

TRADUCCIONS Ich stand in dunklen Tr…umen

Jo em trobava en somnis obscurs

Ich stand in dunklen Tr†umen und starrte ihr Bildnis an, und das geliebte Antlitz Heimlich zu leben began.

Jo em trobava en somnis obscurs i mirava fixament el seu retrat i ‘estimat rostre comenˆ‰ a cobrar vida.

Um ihre Lippen zig sich ein L†cheln wunderbar, und wie von Wehmutstr†nen ergl†nzte ihr Augenpaar.

Als seus llavis es dibuix‰ un somriure meravell•s, i com de ll‰grimes de nost‰lgia brillaren els seus ulls.

Auch meine Tr†nen flossen mir von den Wangen herabund ach, ich kannts nicht glauben, dass ich dich verloren hab!

TambŠ les meves ll‰grimes lliscaren per la meva cara i, ai, no puc creure que jo t’hagi perdut!

Liebeslied

Can†‡ d’amor

Dir zu er„ffnen mein Herz verlangt mich; H„rt' ich von deinem, darnach verlangt mich; Wie blickt so traurig die Welt mich an! In meinem Sinne wohnet mein Freund nur, Und sonsten keiner und keine Feindesspur.

El meu cor em demana que m’obri a tu, sentir nomŠs del teu, el meu demana; amb quina tristesa em mira el m•n! En la meva ment nomŠs hi viu el meu estimat, ning€ mŠs ni cap empremta enemiga.

Wie Sonnenaufgang ward mir ein Vorsatz! Mein Leben will ich nur zum Geschl†fte Von seiner Liebe machen. Ich denke seiner, mir blutet Herz.

Com la sortida del sol determino un propŒsit! La meva vida nomŠs ser‰ ofrena, pel seu amor. Penso en ell, i em sagna el cor.

Kraft hab' ich keine als ihn zu lieben, So recht im Stillen; was soll das werden! Will ihn umarmen und kann es nicht.

Forˆa no tinc mŠs que per estimar-lo aix… calladament; qu• devindr‰! Voler abraˆar-lo i no poder.

Hei‰ mich nicht reden, hei‰ mich...

No em facis dir, sin‡ callar la sort

HeiŽ mich nicht reden, heiŽ mich schweigen, Denn mein Geheimnis ist mir Pflicht, Ich m„chte dir mein ganzes Innre zeigen, Allein das Schicksal will es nicht.

No em facis dir, sin• callar la sort, que aix… em constreny el meu secret. Jo de grat t’obriria el fons del cor, perŒ el dest… me n’ha retret.

Zur rechten Zeit vertreibt der Sonne Lauf Die finstre Nacht, und sie muŽ sich erhellen, Der harte Fels schlieŽt seinen Busen auf, MiŽg„nnt der Erde nicht die tiefverborgnen Quellen.

A l’hora justa el sol empr•n cam… per fer fora la nit amb la llum nova. S’obre el dur roqueter per oferir a la terra la deu de dins la cova.

Ein jeder sucht im Arm des Freundes Ruh, Dort kann die Brust in Klagen sich ergieŽen, Allein ein Schwur dr•ckt mir die Lippen zu, Und nur ein Gott vermag sie aufzuschlieŽen.

En braˆos de l’amic tothom s’aboca cercant per a les penes un coix…. NomŠs un jurament em clou la boca, perŒ nomŠs un dŠu la pot obrir.



Traducci• de M. Desclot

Recital * M‡nica Zuzama Juan i Ross Craigmile

Nur wer die Sehnsucht kennt

Nom•s qui sap d’enyor

Nur wer die Sehnsucht kennt WeiŽ, was ich leide! Allein und abgetrennt Von aller Freude, Seh ich ans Firmament Nach jener Seite. Ach! der mich liebt und kennt, Ist in der Weite. Es schwindelt mir, es brennt Mein Eingeweide. Nur wer die Sehnsucht kennt WeiŽ, was ich leide!

NomŠs qui sap d’enyor m’entŠn el mal! Sola i desatansada del goig mŠs alt, a un punt del firmament fixo l’esguard. Qui em coneix i m’estima viu tan a part! Defalleixo, m’abrusa un foc fatal. NomŠs qui sap d’enyor m’entŠn el mal!

So la‰t mich scheinen, bis ich werde

Fins que ho ser•, en vull al semblan†a

So laŽt mich scheinen, bis ich werde, Zieht mir das weiŽe Kleid nicht aus! Ich eile von der sch„nen Erde Hinab in jenes feste Haus.

Fins que ho serŠ en vull la semblanˆa, no em despulleu de tals blancors, que ja del m•n de benananˆa baixo a l’estatge tenebr•s.

Dort ruh' ich eine kleine Stille, Dann „ffnet sich der frische Blick; Ich laŽe dann die reine H•lle, Den G•rtel und den Kranz zur•ck.

Breument reposarŠ a la cova. DesprŠs, amb un esguard novell, em desfarŠ d’aquesta roba, de la corona i del cinyell.

Und jene himmlischen Gestalten Sie fragen nicht nach Mann und Weib, Und keine Kleider, keine Falten Umgeben den verkl†rten Leib.

Que a les celestes criatures tant els Šs noia com miny•, i no embolquen amb vestidures els cossos f€lgids d’esplendor.

Zwar lebt' ich ohne Sorg' und M•he, Doch f•hlt' ich tiefen Schmerz genung. Vor Kummer altert' ich zu fr•he; Macht mich auf ewig wieder jung!

He viscut, cert,sense temenˆa, perŒ les penes m’han venˆut; m’ha envellit d’hora la sofrenˆa, doneu-me eterna joventut.



Traducci• de M. Desclot

Recital * M‡nica Zuzama Juan i Ross Craigmile

La lune blanche

La lluna blanca

La lune blanche luit dans les bois. De chaque branche part une voix sous la ramŠe. O bien aimŠe....

La lluna blanca llueix en el bosc. De cada branca surt una veu sota el brancatge. Oh estimada.

L'Štang refl•te, profond miroir, la silhouette du saule noir o• le vent pleure. R‘vons, c'est l'heure.

L’estanc reflecteix, mirall profund, la silueta del salze negre on el vent plora. Somiem, Šs l‘hora.

Un vaste et tendre apaisement semble descendre du firmament que l'astre irise. C'est l'heure exquise!

Un vast i tendre assossegament sembla baixar del firmament que l’astre irisa. ’s l’hora exquisida.

Romance

Roman†a

L'“me ŠvaporŠe et souffrante, L'“me douce, l'“me odorante Des lis divins que j'ai cueillis Dans le jardin de ta pensŠe, O• donc les vents l'ont-ils chassŠe, Cette “me adorable des lis? N'est-il plus un parfum qui reste De la suavitŠ cŠleste Des jours ou tu m'enveloppais D'une vapeur surnaturelle, Faite d'espoir, d'amour fid•le, De bŠatitude et de paix?

L’‰nima que es desf‰ i pateix, l’‰nima dolˆa, l’‰nima de la frag‰ncia divina, lliris que he recollit en el jard… dels teus pensaments, on doncs, la posaren els vents, aquesta ‰nima adorable de lliris? No Šs mŠs un perfum que es queda de la suavitat celeste dels dies en que m’envoltaves amb un vapor sobrenatural, fet d’esperanˆa, amor fidel i beatitud.

Domine Deus Domine Deus, Rex Coelestis Deus Pater omnipotens

Senyor Deu, Rei celestial Deu pare omnipotent

Tu che di gel sei cinta Tu che di gel sei cinta, da tanta fiamma vinta l’amerai anche tu! Prima di questa aurora, io chiudo stanca gli occhi, perch• egli vinca ancora… per non vederlo pi•!

Tu, que de gel vesteixes, venˆuda per tanta flama, tu tambŠ l’estimar‰s! Abans de l’aurora, cansada, tancarŠ els ulls, perqu• ell segueixi vivint... per no tornar a veure’l!

Recital * M‡nica Zuzama Juan i Ross Craigmile

Can†‡ a la lluna Měsičku na nebi hlubokŠm světlo tvŠ daleko vid… po světě bloud…š širokŠm, d…v•š se vpř…bytky l…d…. Měs…cku, postůj chv…li, řekni mi, kde je můj mily? Řekni mu, stř…brny měs…čku m‡ že jej obj…m‰ r‰mě, aby si alespoň chviličku vspomenul ve sněni na mě. Zasvět mu do daleka, zasvět mu, řekni mu, řekni, kdo du naň ček‰. O mněli duše lidsk‰ sni, at’ se tou vspom…nkou vsbud…, měs…čku, nezhasni!

Lluna, que amb la teva llum il–lumines tot des de las profunditats del cel i llisques per la superf…cie de la terra banyant amb la teva mirada la llar dels homes. Lluna, para’t un moment i digues, on es troba el meu amor? Dili, lluna platejada, que es el meu braˆ que l’abraˆa, perqu• es recordi de mi al menys un instant. Cerca’l per l’ample m•n i digues-li que l’espero aqu…! I si s•c jo amb qui la seva ‰nima somia que aquest pensament el desperti. Lluna, no te’n vagis!

Attente

Espera

Je suis la barque qui dŠrive Mon amant est sur l’autre rive Et la mer est si vaste

S•c la barca que deriva El meu amant Šs a l’altra riba I el mar es tan vast

Je suis la barque qui dŠrive Mon amant est sur l’autre rive Et le vent est tombŠ

S•c la barca que deriva El meu amant Šs a l’altra riba I el vent ha cessat

J’ai dŠployŠ toutes les voiles Pour que le vent me pousse

He desplegat totes les veles Perqu• el vent m’empenyi

J’ai dŠployŠ toutes les voiles Pour que l’amant me voie

He desplegat totes les veles Perqu• l’amant em vegi

Der Sommer

L’estiu

Noch ist die Zeit des Jahrs zu sehn, und die Gefilde Des Sommers stehn in ihrem Glanz, in ihrer Milde; Des Feldes Gr•n ist pr†chtig ausgebreitet, Allwo der Bach hinab mit Wellen gleitet. So zieht der Tag hinaus durch Berg und Tale, Mit seiner Unaufhaltsamkeit und seinem Strahle, und Wolken ziehn in Ruh, in hohen R†umen, Es scheint das Jahr mit Herrlichkeit zu s†umen.

Encara pot ser vist el temps de l’any, i els camps d’estiu resplendeixen, en la seva suavitat; el camp verd s’estŠn meravellosament, on el rierol llisca avall sinuosament. Llavors el dia es mou per la muntanya i la vall, amb la seva inevitabilitat i resplendor, i els n€vols es mouen amb calma a les altures, sembla que l’any amb majestuositat no es mogui.